Quan d'un cel blau del nord somriguin
núvols blancs i bufi el vent,
i els teus pulmons s'inflin com veles
i el sol t'escupi un raig al front.

Quan els pit-rojos i les caderneres,
els gats, les garses i els mussols
refilin a l'uníson una melodia que tens al cor
potser comencis a sospitar.

Quan recuperis tots els fragments
d'aquest naufragi que és la memòria,
d'aquests parracs ja no em direm corbata,
d'aquesta espelma ja no en direm llum.

Quan a la fosca nit salvatge
l'udol dels llops convocant la lluna
recorri calfreds als petits cossos dels vostres fills
és que tot torna a començar.

Potser tu mai has tingut un amic imaginari,
potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda,
potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut.

Potser tu mai has tingut un amic imaginari,
potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda,
potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut.

La canción fue subida el 20 de Mayo de 2010 a las 23:15 horas. Consulta toda la información de Mishima en Alternative Volume.

Comparte esta canción: